.Coldplay. Fix You (Te confortaré)  

 

«jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles»

  
  

 
 
 
  
 
 
Lectura dels Fets dels Apòstols

En aquells dies, Pere, inspirat per l’Esperit Sant, digué: «Magistrats i notables del poble, si avui ens demaneu compte d’això que hem fet en bé d’un invàlid, i voleu saber qui l’ha posat bo, sapigueu, vosaltres i tot el poble d’Israel, que aquest home el teniu davant vostre pel poder del nom de Jesucrist, el Natzarè.
Vosaltres el vau clavar a la creu, però Déu el va ressuscitar d’entre els morts. Ell és «la pedra que vosaltres, els constructors, havíeu rebutjat, i ara corona l’edifici». La salvació no es troba en ningú més, perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre nom que pugui salvar-nos.»

Ac 4,8-12

Salm Responsorial

R. La pedra que rebutjaven els constructors ara corona l’edifici. 

Enaltiu el Senyor: Que n’és de bo!
Perdura eternament el seu amor.
Més val emparar-se en el Senyor 
que posar confiança en els homes.
Més val emparar-se en el Senyor
que fiar-se dels poderosos. R

Gràcies, perquè vós m’heu escoltat

i heu vingut a salvar-me.
La pedra que rebutjaven els constructors
ara corona l’edifici. 
És el Senyor qui ho ha fet,
i els nostres ulls se’n meravellen. R

Beneït el qui ve en nom del Senyor. 
Us beneïm des de la casa del Senyor. 
Vós sou el meu Déu, us dono gràcies, us exalço, 
Déu meu! Enaltiu el Senyor: 
Que n’és de bo! Perdura eternament el seu amor. R

Sl 117,1.8-9.21-23.26.28cd.29 (R.: 22)

Lectura de la primera carta de sant Joan
Estimats, mireu quina prova d’amor ens ha donat el Pare: Déu ens reconeix com a fills seus, i ho som. Per això el món no ens reconeix, com no l’ha reconegut a ell.
Sí, estimats: ara ja som fills de Déu, però encara no s’ha manifestat com serem; sabem que quan es manifestarà, serem semblants a ell, perquè el veurem tal com és.

1Jn 3,1-2

Lectura de l’evangeli segons sant Joan

En aquell temps, Jesús parlà així:
«Jo sóc el bon pastor. El bon pastor dóna la vida per les seves ovelles. El qui no és pastor, sinó que treballa només a jornal, quan veu venir el llop, fuig i abandona les ovelles, perquè no són seves. És que ell només treballa pel jornal i tant se li’n dóna, de les ovelles. Llavors el llop les destrossa o les dispersa. Jo sóc el bon pastor. Tal com el Pare em coneix i jo conec el Pare, jo reconec les meves ovelles, i elles em reconeixen a mi, i dono la vida per elles. »Encara tinc altres ovelles, que no són d’aquest ramat. També les he de conduir jo, i faran cas de la meva veu. Llavors hi haurà un sol ramat amb un sol pastor. El Pare m’estima perquè dono la vida i després la recobro. Ningú no me la pren. Sóc jo qui la dono lliurement. Tinc poder de donar-la i de recobrar-la. Aquesta és la missió que he rebut del Pare.»

Jn 10,11-18

"El bon pastor arrisca la vida per les seves ovelles"

La primera «prova» de l’Església naixent a Jerusalem és quan van detenir Pere i Joan, i els tingueren tancats a la presó acusant-los que enganyaven el poble i anunciaven la resurrecció dels morts (4,2s).
Alarmats perquè el nombre de germans arribà a uns cinc mil, comptant només els homes (4,2), llavors els dirigents, notables i Mestres de la Llei es van reunir per interrogar els Apòstols.
El testimoni de Pere aclarirà que aquest invàlid el teniu bo al davant vostre pel poder del Nom de Jesucrist, el Natzarè. L’element nou del discurs és la idea de pedra rebutjada (Salm 118,22): la pedra angular és la pedraclau que corona l’edifici assegurant-ne la unió de les parts.
En l’Església, Jesucrist és la pedra-clau que vosaltres vau clavar a la creu però Déu el va ressuscitar.
Conclusió del discurs: La salvació no es troba en ningú més perquè, sota el cel, Déu no ha donat als homes cap altre Nom que pugui salvar.
Ja ara Déu ens reconeix com a fills seus i ho som; però no coneixem encara tot el que això implica. La identitat cristiana és pro-existència de tensió escatològica vers l’eternitat, quan el veurem tal com és.
«Jo sóc el Bon Pastor»: l’adjectiu «bo» aplicat a pastor indica la qualitat del qui duu a terme com cal la missió.
El Pastor modèlic viu plenament la seva missió en contraposició al mercenari a qui tant se li’n dona de les ovelles perquè no s’identi fica amb elles: no són seves.
Els profetes anunciaven càstig dur contra els pastors-governants que, rebent de Déu la missió de servir el ramat, abusen del càrrec per servir-se’n de les ovelles: Ai dels pastors que malmenen les ovelles del seu ramat. Jo us demanaré comptes (Jer 23,1s).
Per això anuncien que el Senyor vindrà a pasturar el ramat: Jo mateix aplegaré la resta de les meves ovelles escampades i les faré tornar als seus prats.
«Arriscar la vida» és expressió típicament joànica que indica l’essència del pastor-pastor que, per ser fidel del tot a la seva missió, fins i tot arrisca la pròpia vida.
Un sol ramat amb un sol Pastor és el fruit definitiu de la mort redemptora del Bon Pastor.

Mn. José Luis Arín

Música Sacra

Con el nombre de Música Sacra agrupamos las obras musicales cristianas que a lo largo de la historia han creado los grandes compositores para destacar la obra de Dios. Nació en Europa en la Alta Edad Media con los ritos cristianos en el ámbito de las iglesias. Los antiguos cantos medievales dieron paso a las Misas y Cantatas del Barroco.

La época dorada de la música religiosa se inicia con los cantos gregorianos, alcanzan la mayoría de edad con Johann Sebastian Bach, continúa con Mozart y finaliza con las Misas de Beethoven. Mas tarde la musica sagrada deja de tener tanta importancia en la vida social y los compositores se acuerdan de ella excepcionalmente.

Glória de Vivaldi

 Réquiem de Mozart Passió segons sant Joan. Bach
El Messies de Händel I El Messies de Händel II El Messies de Händel III
La Passió segons sant Mateu I La Passió segons sant Mateu II Messa da Réquiem de Verdi


 

  

 
 
 
  
 
IMATGES